Cuidem el nostre planeta a través del reciclatge

Bon dia a tots i totes, hui ja podem dir que estem a Primavera! El primer estiu ja està ací! Avui, parlarem del reciclatge i el medi ambient, ja que en totes les estacions de l'any devem cuidar el medi ambient perquè estiga net i no hi haja contaminació.

En primer lloc, definirem que és el reciclatge: El reciclatge és l'acció i efecte de reciclar, és a dir d'aplicar un procés sobre un material perquè puga tornar a utilitzar-se. El reciclatge implica donar una nova vida al material en qüestió, cosa que ajuda a reduir el consum de recursos i la degradació del planeta.

A més a més, el tractament del reciclatge pot llevar-se a terme de manera total o parcial, segons cada casa. Amb alguns materials, és possible obtenir una matèria primera, mentre que altres permeten generar un nou producte. D'aquesta manera estem lluitant contra l'esgotament dels recursos naturals i ajudar a eliminar els desfets de forma eficaç.

L'objectiu general és fomentar el desenvolupament d'una consciència ecològica i solidària sobre la conservació del medi ambient en els alumnes d'Educació Infantil, utilitzant com a instrument el reciclatge, habituant als alumnes a la participació, cooperació i implicació en assumptes que afecten la nostra qualitat ambiental.

A continuació, per a ensenyar als xics i xiques de 2 a 3 anys que és el reciclatge és necessari explicar pas a pas als alumnes perquè hem de reciclar. Els xics i xiques necessiten saber el perquè de les coses per a poder fer-les. És necessari fer-los entendre que el reciclatge existeix per a evitar la destrucció del nostre medi ambient. Alguns exemples d'explicar serien:

1. PAPER: Per a fabricar una tona de paper és necessari utilitzar entre 10 i 15 arbres, 7.800 quilowatts / hora d'energia elèctrica i una gran quantitat d'aigua. En reciclar el paper, es reduirà el cost dels arbres, s'estalviarà energia elèctrica i aigua. A més, estarem protegint als animals com els insectes i els pardals que depenent molt dels arbres per a viure.

2. VIDRE: El vidre és reciclatge perquè està fet d'arena, carbonat de calç, carbonat de sodi, materials que requereixen molta energia per a la seua fabricació.

3. ALUMINI: Es pot encontrar alumini en un mineral anomenat Bauxita. Per a extraure-ho i processar-ho requereix una important quantitat d'energia elèctrica, però si s'obté alumini reciclat, és quasi un 95% d'energia.

Al marge d'això, per a ensenyar la manera de reciclar, podem seguir la regla de les quatre erres per a reciclar amb els alumnes: reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar.

Podem reduir la quantitat de brossa, reutilitzant envases, bosses, papers, etc. Reciclar materials com el plàstic per a després poder recuperar-lo i tornar a utilitzar.

Alhora, pares, mares i docents deuen estar coordinats i compromesos a cuidar el medi ambient perquè els seus xics i xiques segueixen aquests passos.

Alguns suggeriments que devem tindre en compte cada dia tant a casa com a l'escola és:

1. Elegir amb atenció els productes que comprem, considerant les possibilitats de reutilitzar els envasos.

2. Evitar comprar els productes amb massa embolcall.

3. Sempre que siga possible, reciclar les bosses.

4. Reciclar els papers que utilitzem, usant les dues cares.

5. Sacar fotocopies a doble cara.

6. Promoure que els alumnes utilitzen més la pissarra que els papers.

7. Acudir a tallers de reciclatge de paper.

8. Comprar begudes en botelles recuperables.

9. Usar llampares de baix consum.

10. Difondre les seues experiències de reciclatge amb els amics i familiars.

11. Tindre tant a casa com a l'escola els contenidors de reciclatge de color groc (envasos), verd (vidre), blau (paper i cartó) i gris (aliments orgànics).

12. Fer joguets amb plàstic, cartó i paper.

13. Portar les piles i els medicaments als seus contenidors corresponents.

14. No tirar brossa en el sòl, sinó en la paperera.

15. No tirar brossa ni al mar, ni llacs ni rius, ja que podem fer dany als animals i a l'aigua.

A partir d'ací, podem ensenyar-los a reciclar a través dels contenidors de colors que hi ha en totes les ciutats i col·legis.

A continuació, podem veure possibles activitats per a treballar el reciclatge.

ACTIVITAT: RECICLAR PER A CREAR

L'objectiu general d'aquesta activitat és motivar a l'exploració de l'entorn per a fomentar el reciclatge a través dels diferents contenidors de colors amb la finalitat de desenvolupar hàbits de responsabilitat i ajuda a la comunitat.

Els materials necessaris de l'activitat són:

• Brics de llet.
• Paquets de cereals i galetes.
• Pots de cristall i de plàstic. 
• Folis.
• Camions de joguets del reciclat.
• 3 caixes de cartó.
• Paper per a plastificar de color groc, verd i blau. 
• Dibuixos relacionats amb el reciclatge i pintats pels alumnes.
• Punxó.
• Maqueta.
• Colors.   
• Cola.

Desenvolupament de l'activitat:

Abans de tot, contarem un conte anomenat "Capitán Verdemán" on podem veure que és el reciclatge i perquè és important al nostre planeta. A més, els plantejarem preguntes als xics i xiques: és millor reciclar o tirar la brossa al carrer?, creu que el reciclatge és bo per a no fer dany a les plantes i als animals?, etc. Farem així preguntes segons les necessitats dels alumnes.

A continuació, repartirem als alumnes en 4 grups de 5 alumnes i els donarem un dibuix a cada grup relacionat amb un contenidor: vidre, cartó i paper, envasos i aliments orgànics. D'aquesta manera mentre la mestra està folrant les caixes de cartó, els alumnes estan pintant el dibuix.

Una vegada que ja tenim les caixes forrades i el dibuix, ens col·loquem en el centre de la classe amb una taula on tindrem les caixes de cartó i els camions del reciclatge per a demostrar-los així que consisteix aquest procés del reciclatge.

Els direm que el color groc és per als envasos i el plàstic, el color verd per al vidre, el color blau per al paper i el cartó i el color gris per als aliments orgànics. També els explicarem que els camions que es dediquen a buidar aquests contenidors o fan una vegada al mes i aprofitarem que tenim camions de joguet per a ensenyar el procés.

Una vegada que quede clar perquè serveix cada contenidor, deixarem que isca un alumne de cada equip i pegue el dibuix en el seu lloc corresponent perquè ens ajude eixe dibuix a recordar que es recicla en eixe color.

Endemés, la docent repartirà per tota la classe els brics de llet, paquets de cereals i galetes, folis, pots de cristall i de plàstic, fruites i verdures.

Una vegada que ja hem repartit tot allò per la classe, jugarem a: "Que divertit és fer la compra i reciclar!"

Aquest joc consistirà, a anar per grups de 5 alumnes a fer la compra d'aquells aliments que podem reciclar i aprendre a saber on va cada producte una vegada que ja l'hem consumit. Ells soles aniran on estan les caixes i observaran on és millor reciclar el que porten en les mans.

Més tard, quan tots els alumnes han reciclat, agafarem cada grup una caixa i anirem al pati a buidar-les en els contenidors que tenim dins del col·legi.

Per a concloure aquesta activitat, aprofitarem l'ordinador a classe i buscarem informació sobre que li passa als sers vius: animals, plantes i humans si no reciclem i veurem també una sèrie animada que s'anomena "Cuida tu Planeta", per a conscienciar als xiquets el que hem de fer per a viure millor.  

Quant a l'avaluació, utilitzarem l'observació directa i sistemàtica. A més d'això farem una graella per a veure si s'aconsegueixen els objectius proposats i veurem que hem pogut fallar nosaltres en l'activitat per a poder millorar-la en activitats posteriors.     

• Sap que és reciclar?
• Distingeix per a què serveix cada color dels contenidors?     
• Recicla a classe?
• Sap que aliments es poden reciclar i quins no?
• Es compromet a buidar el reciclatge en els grans contenidors del col·legi?

La finalitat d'aquesta activitat és col·locar les 4 caixes al costat de la pissarra perquè els xics i xiques reciclen cada dia i siguen responsables d'eixir cada vegada dos alumnes a reciclar als contenidors grans que disposem al col·legi.

Al marge d'això, saber reciclar tots els residus, respectar el medi ambient, i conéixer que fer per a preservar la nostra naturalesa, són algunes de les grans ensenyances que nosaltres, els docents, podem ensenyar als nostres alumnes mitjançant activitats de reciclatge. Soles així ells creixeran amb la mentalitat que és necessari lluitar i fer cada un la seua part per a salvar i conservar el nostre planeta.

D'aquesta manera, "el desenvolupament sostenible és un desenvolupament que satisfaça les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per a atendre les seues pròpies necessitats" (Comissió Mundial del Medi Ambient de l'ONU, 1987).

Ací us deixe els recursos interessants del conte, sèrie animada, una cançó i com fer materials reciclats:

https://www.youtube.com/watch?v=9udQo3hHe5M&spfreload=5

https://www.youtube.com/watch?v=U2MZpibmXfE

https://www.youtube.com/watch?v=t6hJzUKl0MI&t=5s

https://www.youtube.com/watch?v=xflbREMccso

https://www.youtube.com/watch?v=jK2ZN2BLYSI

Indaguem les erugues de seda

Després de veure els insectes característics a la Primavera. Coneixerem de primera mà el cicle de vida de les erugues de seda. Per això, disposarem d'aquests insectes a l'aula com mascota de classe. Els objectius d'aquesta activitat són observar les diferents etapes per les quals passen, a més de desenvolupar els hàbits de cura, alimentació i responsabilitat en tindre una mascota a càrrec nostre.

Abans de tot, hem de saber que la papallona de seda és una eruga que passa per 4 fases: ou, larva, crisàlide i papallona.

Prèviament, els ous romandran inactius durant l'estiu, la tardor i l'hivern i és a la Primavera quan es trenquen les larves, coincidint així amb el despertar de l'arbre del qual s'alimenten: les fulles de morera. 

En aquest estat d'eruga passen unes 6 setmanes, alimentant-se de les fulles de morera i creixent. En aquest període de temps canvien la seua pell cinc vegades, passant dels 3 centímetres fins als 7 o 8 centímetres quan ja són adults.

Al final d'aquesta vida adulta, comencen a teixir el capoll, una tasca que els lleva 3 o 4 dies. L'eruga va fabricant el fil de seda i embolicant-se en ell fins que queda dins i es transforma en crisàlide. Al mateix temps, dins del capoll té lloc la metamorfosis de la papallona, dins d'unes 2 o 3 setmanes, ací és quan la papallona segrega un líquid, trenca el capoll i ix.

En els dies següents (entre 8 i 12) les papallones -que ja no mengen- solament s'aparien, posat entre 200 i 300 ous i moren.

Una vegada que ja tenim informació del cicle de vida de les erugues de seda. Anem a veure com treballaríem a classe.

En primer lloc, pondríem els ous en una caixa de cartó amb forats. Com són molt xicotets i no podem veure'ls amb la vista, els posarem en el cristall d'una lupa binocular. I quina és la sorpresa!, que veurem molts ous amb una grandària com un gra de café. Ací, ja estem indagant amb una lupa binocular com són els ous la primera setmana.

A continuació, anirem al pati agafar fulles de morera per a alimentar-los, ja que devem estar previnguts per si els ous es trenquen, ja que les larves han de tindre menjar per a alimentar-se i no morir.

A més a més, cada matí els observarem i mirarem l'ous per a veure si s'han trencat. També els posarem fulles de morera fresca cada dos dies. Algun matí llevarem la sorpresa que ja s'han trencat.

Una vegada, els ous trenquen, ja tindrem les nostres larves. Seran molt xicotetes i difícils de veure'ls perquè s'amaguen entre les fulles de moreres. 

Com ara les larves ja mengen, serà cada vegada un xic o xica el que els pose de menjar.

Per seguir amb el creixement i desenvolupament de les erugues, els posarem en la lupa binocular per a veure'ls colors que tenen: negra, blanc i marró. També observarem les 6 potes i les 8 ventoses. Podrem veure que tenen pels i que no paren de menejar-se.

Tot seguit, dibuixarem en el nostre quadern la metamorfosis de les erugues de seda.

A mesura que van passant els dies, la larva començara a fer-se més gran i les erugues es pondran a fabricar el seu capoll on tindrà lloc la metamorfosis: el pas d'eruga a papallona. Tal com fan els seus capolls es queden tancades en els seus fils. Cada vegada tindrem més dificultat per a veure'ls.

No obstant això, observarem cada dia a veure quan es trenca el capoll.

Una vegada es trenque, observarem com ja tenim papallones de color marfil. Les traslladarem a altra caixa o no hi haja capolls perquè puguen copular per a pondre els seus ous i contar quants ous pot posar una única femella.

En poques paraules, observaríem fins ací el cicle d'una eruga i veuríem com mor la papallona i ixen noves erugues dels ous. Amb aquesta indagació podem treballar la mort, ja que de vegades és un tema tabú en Educació Infantil.

A continuació us deixe un enllaç on podem veure millor la metamorfosis de les erugues i aprendre a fer treballs manuals de papallones:

https://www.youtube.com/watch?v=pCGe6-YE23o

https://www.youtube.com/watch?v=DfWdbwWFwoA

A la Primavera hi ha insectes i altres bestioles

Hola amics i amigues! L'entrada de hui va dedicada als insectes que fa referència la Primavera. Primerament anem a veure quins són aquests insectes a través d'un conte molt interessant. Seguidament veurem que mascota podem tindre en aquesta estació a l'aula i les cures que deu rebre.

Com ja sabem, als xics i xiques d'aquesta edat els agrada molt els animals, per això, fiquem un apartat de la nostra unitat didàctica, per fer referència aquests animals. A més a més, és un camp semàntic molt gran on els alumnes gaudeixen i aprenen molt perquè els crida l'atenció.

D'entrada, quan s'apropa la Primavera munten les temperatures i desperten les plantes i les flors, però, també van apareixent al nostre voltant moltes petites bestioles. Alhora, és interessant anar coneixent-los, per a tindre cura amb ells, perquè alguns d'ells ens poden picar i això fa de vegades un poc de malt.

No obstant això, cal saber que molts d'ells són beneficiosos per al camp, com les abelles, papallones, etc., ja que en xuplar el nèctar de les flors, s'encarreguen de repartir el pol·len d'unes flors a altres, aconseguint així que puguen aparéixer les llavors. Amb aquestes llavors, els pardals s'alimenten, ja que és a la Primavera quan ponen ous.

Al marge d'això, altres insectes poden ser nocius per a les plantes, ja que se les mengen. Són plagues que estropegen els cultius del camp, com per exemple les plagues de llagostes.

A continuació, podem observar aquest llibre tan interessant sobre algunes bestioles que proliferen en aquesta època de l'any.

Les marietes agraden molt a tots els xics i xiques, per això cal cuidar d'elles i no matar-les, perquè són molt beneficioses per a les plantes. Aquestes marietes es mengen més de 50 pugons al dia.

Algunes aranyes són molt perilloses, però la majoria solament mengen mosques i altres xicotets insectes. Aquí podem veure la capacitat de supervivència que tenen molts animals.    

A més d'això, treballen molt fabricant una xarxa per a cassar a les seues presses, és a dir la teranyina.     

Quant als llimacs, són iguals que els caragols, però no tenen petxina per a amagar-se.        

Els dos tenen moltes baves i viuen en llocs humits. Són mol·luscs com els calamars o el polp.

Els caragols els agrada menjar fulles i no ixen de la seua petxina durant l'estiu, perquè fa massa calor i tot està molt sec.

Endemés, les abelles, vespes i borinots revolotegen per totes les parts a la recerca d'aliment. 

El borinot té el cos gran i pelut. A més, xupla nèctar, és a dir, una substància dolça que produeixen les flors. En canvi, a les abelles i vespes els agrada també la fruita madura. 

Aquestes dos no són iguals, ja que les vespes tenen menys monyo i els colors de les ratlles del cos més vives.

Després, tenim a les erugues que no són cucs, sinó papallones que encara no tenen ales. Aquestes erugues naixen d'un petit ou verd. Quan naixen es mengen l'ou i després comencen a menjar fulles d'arbres. Després de menjar molt han de fer un capoll i dins del capoll es converteixen en papallones.

Immediatament, trobem a les formigues. Aquestes viuen en grups enormes anomenats colònies. A més, es divideixen en grups per a anar a buscar menjar. Les formigues treballen molt, estan molt bé organitzades en els seus formiguers i són molt fortes, ja que poden carregar llavors que pesen com elles.

Pel que fa a les cuques de llum són un tipus d'escarabat lluminós. En caure la nit, els seus cossos s'il·luminen s'apaguen i s'encenen per a cridar l'atenció a les femelles.

Per últim, tenim als grills que canten a la nit quan fa molta calor. Els grills mengen de tot menys cuques de llum perquè la seua llum els espanta.

I moltes més bestioles... com les mosques, mosquits, xinxes, escarabats i cigales.

Ací us deixe alguns enllaços interessants per a treballar els insectes a la Primavera:

http://www.escuelaenlanube.com/dibujos-para-colorear-insectos-en-primavera/

https://es.pinterest.com/mariadelmar41/la-primavera-y-los-insectos/

Cicle vital de les plantes

Aquesta vesprada, amics i amigues, pares i mares, docents... coneixerem el cicle de la vida que segueixen les plantes, ja que primer naixen, després creixen, es reprodueixen i moren. Que millor que conéixer-les que treballant la Primavera.

D'aquesta manera tindrem un bon recurs a l'hora de treballar l'àrea de l'entorn amb els xics i xiques de la nostra aula, ja que és una activitat indagatòria que pot cridar l'atenció dels alumnes que visualitzen dia a dia les plantes. A més, poden fer hipòtesis del creixement i esbrinar que tipus de planta es tracta.

NÀIXER

Tota planta que hàgem vist o que existisca, el primer que ha de fer és nàixer. Naixent és com la planta inicia el procés de la seua vida o cicle vital. Però cap planta s'origina per si mateixa, sinó que naix d'altra planta que ve a ser la planta mare. En els fruits madurs de la planta mare estan les llavors.

Cada llavor, si té les condicions apropiades, es convertirà en una nova planta. Existeixen plantes com les falgueres que es reprodueixen per espores que són una espècie de llavors. De la mateixa manera, tota falguera ha nascut d'una de les espores de la falguera mare.

CRÉIXER

Des del moment que la llavor ha germinat la planta, comença el seu creixement. Les plantes creixen durant tota la seua vida. Per a poder créixer, les plantes necessiten alimentar-se o nodrir-se. 

Al procés pel qual les plantes fabriquen el seu propi aliment es diu fotosíntesi. Per a realitzar la fotosíntesi, les plantes absorbeixen per mitjà de les seues arrels l'aigua amb sals mineral que estan en el sòl. Aquesta mescla anomenada sabia bruta, ascendeix per la tija de la planta i arriba a les fulles. Allí, la clorofil·la capta la llum solar, transforma el diòxid de carboni de l'aire, l'aigua i les sals en aliments indispensables per a la planta: els sucres. Com desfet d'aquest procés, la planta allibera oxigen. 

Una de les característiques de les plantes és créixer durant tota la seua vida, és a dir, mentre estan vives continuen creixent. Una de les formes per a saber l'edat d'un arbre, en les zones que tenen les quatre estacions és en el seu tronc tallat, contar el nombre d'anells que presenta. Cada anell representa un any de vida.      

Aquest mètode serveix per a determinar l'edat d'un arbre mort i ja tallat; seria absurd matar a un arbre per a saber la seua edat.

Les plantes no creixen a la mateixa velocitat, sinó a distinta velocitat, per això unes es fan més grans que altres.

REPRODUIR-SE

Com ja hem vist abans, tota planta s'origina d'altra. Això ocorre perquè tota planta té la capacitat de donar origen a altres plantes que són les seues filles i que a la seua tornada tindran plantes filles.

Però la capacitat de reproduir-se no existeix des del moment que una planta naix, sinó des del moment en el qual hi ha obtingut la seua forma definitiva i ha arribat a l'estat de maduresa. Cada espècie de planta aconsegueix la maduresa en un temps determinat, per això hi ha espècies d'herbes, per exemple, que tarden unes poques setmanes, en canvi hi ha certes espècies d'arbres que poden tardar alguns anys fins que arribe el moment en què poden reproduir-se.

A més d'això, hi ha plantes que poden reproduir-se sense llavor. La planta mare emet tiges horitzontals anomenades estolons. Noves plantes filles creixen de la punta dels estolons que immediatament s'arrelen, és a dir, emeten xicotetes arrels que les permeten ancorar-se en la terra i ser una planta independent de la planta mare. Un exemple d'aquesta forma de reproduir-se la trobem en la frutilla.

MORIR

La mort és la finalització de la vida d'una planta i per tant també és l'última etapa del seu cicle vital. Cada espècie té el seu propi temps de vida i després mort.      

En morir, la planta es seca o es podreix i les seues restes són utilitzats per altres sers vius. Quan una planta mor, altres generalment de la mateixa espècie, ocupen el lloc buit que va deixar.

Les plantes són sers vius perquè compleixen amb el cicle vital. Per tant, les plantes naixen, es nodreixen per a créixer; quan arriba la maduresa es reprodueixen i després d'un temps determinat, moren.

A continuació, veiem l'esquema general del cicle d'una planta:

Aquesta informació podem traslladar-la a educació infantil, a través de la plantació d'una llavor, per a conéixer d'aquesta manera la naturalesa més a prop.   

ACTIVITAT: L'HIVERNACLE DE LA PRIMAVERA

En primer lloc, agafarem brics de llet, terra per a plantar i llavors.

En segon lloc, els xics i xiques introduirien la terra en els brics de cartó i posteriorment enterrarien les llavors.

En tercer lloc, farem el primer reg amb una botella d'aigua d'1,5 litres.

Fins ací, faríem un reg cada setmana de 250 ml, i aniríem observant com creix la planta i començaríem a investigar que planta es pot tractar, ja que no direm que són les llavors.

En aquest experiment, pot ocorre que unes plantes cresquen i altres moren perquè hem fet un reg amb molta aigua.

Aquesta activitat pot ser molt interessant, ja que la seua finalitat és observar, experimentar i conéixer l'evolució que segueixen les plantes, a més dels tipus de plantes que existeixen.  

En resum, aquesta activitat ens resulta interessant i creativa, ja que moltes vegades arribem a l'etapa adulta sense saber com es planta, les cures que necessita una planta i els tipus de plantes que podem trobar-nos.