Bona vesprada, ja estem ací altra vegada. El que vull parlar ara és
sobre la importància de la Psicomotricitat en educació infantil, ja que és un
recurs molt interessant per a treballar la Primavera.
En primer lloc, què és la Psicomotricitat?
"La psicomotricitat és una disciplina que a través de l'evolució corporal i dels moviments, afavoreix que el xic o xica desenvolupe les seues potencialitats sensoriomotors, afectives, cognitives i relacionals".
"La psicomotricitat és una disciplina que a través de l'evolució corporal i dels moviments, afavoreix que el xic o xica desenvolupe les seues potencialitats sensoriomotors, afectives, cognitives i relacionals".
Tenint en compte que en un xic o xica de 0 a 6 anys el moviment és la
principal característica, la psicomotricitat és una disciplina bàsica i
importantíssima en el seu desenvolupament. Aquesta tècnica els ajudarà a
desenvolupar tots els aspectes del moviment corporal i perfeccionar-los. Per
això, devem pensar que un xic o xica explora allò que té al seu voltant a
través del moviment, per a comunicar-se, interactuar amb altres xics i xiques o
adults, demostrar els seus afectes, emocions, etc., que faran completar el seu
aprenentatge cognitiu.
Parlant de xics i xiques tan xicotets, els aspectes a tractar siguen
motor, socioafectiu o cognitiu, van lligats de la mà, per això la
psicomotricitat és tan important i fonamental.
Per continuar, la psicomotricitat es divideix en dues parts: la motriu i
la psíquica. La unió d'aquestes constitueix parts del procés del
desenvolupament integral de les persones. Segons la teoria de Piaget, la
intel·ligència es construeix a partir de l'activitat motriu dels xics. La
importància de la psicomotricitat en els primers anys de vida de les persones,
és bàsica, ja que l'aprenentatge es produeix a través del moviment, l'acció del
xic i xica sobre el medi i les experiències.
A més a més, en els primers anys de vida, la psicomotricitat juga un
paper fonamental en el desenvolupament del xic i xica, ja que influeix
directament sobre el desenvolupament intel·lectual, afectiu i social.
1. En l'àmbit motor: Permet al xic o xica dominar el seu moviment
corporal. Per exemple, algunes activitats que els ajuden en el seu
desenvolupament motor són: voltejar, arrossegar, gatejar, fer equilibri,
saltar, grimpar, coordinar els seus moviments, sentit de l'orientació... Tots
aquests moviments són els que podem treballar amb la unitat didàctica la
Primavera, imitant als sers vius i a la naturalesa.
2. En l'àmbit cognitiu: Permet al xic o xica millorar en memòria,
atenció i concentració. Quan al desenvolupament cognitiu o aprenentatge, els
ajudaran activitats relacionades amb gran/xicotet, dins/fora, alt/baix,
ràpid/espai... que també podem relacionar-los amb els sers vius típics de la
Primavera.
3. En l'àmbit social i afectiu: Permet als xics i xiques conéixer-se i
afrontar les seues pors així com relacionar-se amb la resta de companys.
Algunes activitats que l'ajuden en el seu desenvolupament emocional podrien
ser: identificar la tristesa, l'alegria, l'enfade d'altres estacions.
No obstant això, el xic o xica amb les activitats de psicomotricitat,
adquireix nocions espacials, temporals, de lateralitat, relatives al seu cos,
als objectes, a situacions que li faciliten l'adquisició de nous aprenentatges
i desenvolupar les seues capacitats.
Els beneficis de la Psicomotricitat són:
• Consciència del cos parat i en moviment.
• Domini de l'equilibri.
• Coordinació motora.
• Control de la respiració.
• Orientació espai-corporal.
• Millora del desenvolupament del ritme.
• Millora de la memòria.
• Domini dels plans horitzontals i verticals.
• Discriminació de colors, formes i grandàries.
Quant als criteris metodològics i orientacions didàctiques que puguen
contribuir a una millor realització de les sessions de Psicomotricitat en
Educació Infantil, podem destacar:
• Les activitats de psicomotricitat han de ser diàries.
• Es poden realitzar en un espai tancat o a l'aire lliure.
• Els espais deuen ser amplis i no presentar perills.
• Els xics i xiques deuen llevar calçat i roba adequada.
• Devem respectar tres frases fonamentals en les sessions: Fase inicial
o escalfament, fase principal, fase final o tornada a la calma.
• Les activitats es realitzaran en forma de lloc, amb caràcter lúdic
(aprenentatges significatius).
• En els llocs col·lectius iran introduint normes i pautes noves (major
capacitat de coordinació i control dinàmic).
• En els primers anys de l'etapa d'Educació Infantil, és de gran
importància la relació afectiva i corporal entre docent i xic/a.
• De cara al descobriment del mateix cos, les activitats d'observació i
exploració sensorial són de gran utilitat.
Finalment, un bon treball psicomotriu en l'etapa d'Educació Infantil ens
assegura una evolució adequada per a realitzar determinades accions i
moviments, així com la representació mental i consciència d'aquests, preparant
amb èxit al xic/a per a la següent etapa educativa.
D'acord amb Núñez i Berruezo (2004) la psicomotricitat no és soles
alguna cosa que s'hi haja d'incloure en el currículum de l'educació infantil,
sinó que possiblement és el mitjà més encertat per a promoure el
desenvolupament, l'evolució i la preparació per als aprenentatges dels xics i
xiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada